La tributació dels immobles de no residents en renda i patrimoni

En un territori de perfil turístic com el nostre, és molt habitual que persones que no resideixen al nostre país hi adquireixin immobles urbans.

És important destacar que, amb independència de que generin rendiments, aquests immobles disposen d’un règim fiscal concret, que a continuació passem a sintetitzar:

• Immobles destinats a ús propi (total o parcialment): tributaran per una base compresa entre l’1,1% i el 2% del valor cadastral. Si l’immoble només ha estat a disposició del titular una part de l’any, aquest import s’haurà de prorratejar.

• Immobles arrendats: Si el contribuent és resident a la Unió Europea, Islàndia o Noruega, haurà de declarar els ingressos per lloguer, i podrà desgravar les mateixes despeses que els residents a Espanya. En cas contrari, no podrà deduir cap despesa.

• Guanys derivats de la transmissió d’immobles: es calculen com a diferència entre el valor d’adquisició (incloent despeses inherents a la mateixa ) i el de transmissió (minorat per les despeses inherents a la mateixa, que hagin estat a càrrec del venedor). A més, l’adquirent haurà de retenir i ingressar a Hisenda un 3% del preu de la transmissió, que serà deduïble per el venedor. Per últim, s’ha de tenir en compte el següent:
  • Està exempt el 50% del guany obtingut per la transmissió d’immobles adquirits entre el 12 de maig i el 31 de desembre de 2012.
  • Els no residents que hagin transmès el seu habitatge habitual per traslladar el seu domicili a un altre país de la UE, Islàndia o Noruega, gaudiran d’exempció a la plusvàlua obtinguda, en la mesura en què reinverteixin l’import de la transmissió en un nou habitatge habitual.

• Impost sobre el Patrimoni: S’haurà de liquidar, en el cas de Catalunya, quan el valor d’adquisició de l’immoble superi els 700.000 euros. Aquest llindar, igual que els tipus impositius, poden variar en funció de cada Comunitat Autònoma, i fins i tot, estar-ne exempts de l’impost.

A continuació mostrem un resum de les característiques formals d’aquestes obligacions: