Què són les SICAV?

Les societats d’inversió de capital variable, més conegudes per les sigles SICAV, són una figura d’inversió col·lectiva que negocia amb valors mobiliaris (per exemple, accions de societats), per tal d’oferir als seus partícips  els rendiments i les plusvàlues que se’n deriven.

En certs aspectes teòrics, les SICAV s’assemblen als fons d’inversió, doncs ambdós es dediquen a aplegar els partícips per tal d’invertir en una cistella de productes financers, tot i que el seu règim jurídic és diferent. No obstant això, les SICAV tenen una sèrie de particularitats, com ara:

• És necessària una gran inversió per mantenir el control de la societat, tenint en compte que el capital social mínim exigit legalment és de 2,4 milions d’euros, i cal un mínim de 100 inversors per constituir-la. És per això que solen estar orientades a grans patrimonis.
• Tenen una menor supervisió per part del regulador que els fons d’inversió; això dóna més llibertat als socis, però també una menor protecció als accionistes minoritaris.

Quant a la seva fiscalitat, darrerament tan controvertida, cal tenir en compte dos aspectes:

• Com a entitat, la fiscalitat de les SICAV no es diferencia de la dels fons d’inversió ; tots dos pertanyen a la categoria d’institucions d’inversió col·lectiva, i tributen de la mateixa manera:
  • Al tipus de l’1% en l’impost de societats per el benefici obtingut per l’entitat.
  • Al tipus de la renda de l’estalvi que correspongui (IRPF) o al tipus general de l’impost de societats, per els rendiments i plusvàlues obtinguts pels inversors, segons siguin particulars o societats mercantils.
  • Existeix un règim especial de diferiment de la tributació les plusvàlues amb ocasió de la transmissió de participacions, condicionada a la reinversió automàtica del capital en una altra institució d’inversió col·lectiva.

• On es genera controvèrsia és en el perfil de l’inversor que en concentra el control, ja que, per les característiques i els avantatges operatius del producte, acostuma a tenir una capacitat econòmica molt superior a la de l’inversor corrent, la qual cosa perjudica la progressivitat del sistema tributari (principi segons el qual hauria de tributar més qui més capacitat econòmica manifesta). Així les SICAV són un instrument perquè els grans patrimonis realitzin inversions financeres sota el seu control, i a l’empara d’una tributació molt reduïda (1% respecte del 25% del tipus general de l’impost de societats). Dit d’una altra manera, són societats controlades per una o poques persones físiques, i la seva finalitat és rebaixar la tributació pels rendiments obtinguts respecte de la que haurien de suportar com a particulars. Per això, a la pràctica, es qüestiona el seu caràcter de «col·lectiu».

No obstant això, la incertesa sobre el futur d’aquests instruments a Espanya fa que s’hagin frenat en sec les noves constitucions, i, al mateix temps, moltes SICAV han estat dissoltes i liquidades en els darrers mesos. També s’ha de tenir en compte que, en cas de turbulències financeres que originin ordres massives de venda, la liquiditat del producte per al petit inversor es pot veure compromesa. Per tant, es tracta d’un producte molt allunyat del perfil de l’estalviador mitjà, i que es troba en el punt de mira de determinades propostes polítiques.