Què ens porta el decret que modifica la tributació de les hipoteques?

La incertesa i polèmica generades en els darrers dies per les successives decisions del Tribunal Suprem és la causa, segons el Govern, de l’aprovació del Reial decret llei 17/2018, de 8 de novembre, pel qual es modifiquen els articles 29 i 45 de la llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, establint que el subjecte passiu de l’impost, quan es tracti d’escriptures de constitució de préstec amb garantia hipotecària, serà el prestador. La modificació va entrar en vigor el 10 de novembre i s’aplicarà a les hipoteques atorgades a partir d’aquest moment, a partir del qual serà la banca la que pagui aquest tribut i no els ciutadans quan es formalitzi un préstec amb garantia hipotecària.

A més, també es modifica la llei per matisar que estaran exemptes de l’impost sobre actes jurídics documentats les escriptures de préstec amb garantia hipotecària en què el prestatari sigui, entre altres, l’Estat i les administracions públiques, de Seguretat Social, docents o de finalitats científiques; els partits polítics amb representació parlamentària; les caixes d’estalvi i les fundacions bancàries, l’Església Catòlica i les esglésies, confessions i comunitats religioses que tinguin subscrits acords de cooperació amb l’Estat espanyol, i demés entitats sense fins lucratius.

Finalment, en la disposició final del Reial decret llei estableix, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 10 de novembre de 2018, la no deduïbilitat de la quota de l’impost sobre actes jurídics documentats a l’impost de Societats en seu del prestador.

Amb independència de les reaccions i opinions que aquest decret pugui generar, el que podem concloure és que ara ha quedat definitivament establert qui haurà de suportar legalment l’esmentat tribut, doncs ha desaparegut la teòrica incongruència entre la llei i el reglament de l’impost, que va donar lloc a la contradicció entre els pronunciaments del màxim tribunal.