La nova regulació de la plusvàlua municipal
El passat 26 d’octubre de 2021 es dictava la sentència del Tribunal Constitucional 182/2021 que declarava inconstitucionals els articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i deixava un buit normatiu sobre la determinació de la base imposable de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, més conegut com a plusvàlua municipal.
El 9 de novembre de 2021 s’ha publicat al BOE el reial decret llei 26/2021 pel que s’adapta la Llei reguladora de les Hisendes Locals a la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional.
D’aquesta manera, s’estableixen dos mètodes alternatius a l’efecte de calcular la base imposable de la plusvàlua, i és l’obligat tributari qui decideix quin d’ells vol que s’apliqui.
El primer mètode, que podríem considerar subjectiu, consisteix a tenir en compte el valor d’adquisició i el valor de transmissió i, en cas d’existir guany, s’aplicaria sobre aquest el tipus impositiu (màxim 30%) per tal de determinar la quota tributària a ingressar. Si l’immoble consistís en un terreny amb una edificació, es determinaria el valor del sòl segons la mateixa proporció que aquest representi en el valor cadastral de la finca.
El segon mètode, que denominarem objectiu, consisteix a aplicar sobre el valor cadastral del sòl en el moment de la meritació un percentatge que varia segons el número d’anys durant els quals s’ha estat titular de l’immoble per tal d’obtenir la base imposable de l’impost, a la qual s’aplicarà el tipus impositiu per obtenir l’import a ingressar.
En l’esmentat reial decret llei es fixen aquests percentatges a aplicar sobre el valor cadastral del sòl segons els anys durant els quals s’hagi estat titular de l’immoble, si bé cada ajuntament podrà aprovar els que consideri convenients mitjançant l’ordenança fiscal corresponent, sempre que no excedeixin els fixats a la norma indicada.
Si l’increment de valor real (o calculat segon el mètode subjectiu) és inferior al que resulta d’aplicar els percentatges previstos a la llei, a instància del subjecte passiu es prendrà com a base imposable aquest increment de valor real.
Finalment, s’atorga un període de sis mesos per tal que els ajuntaments modifiquin les seves respectives ordenances fiscals adaptant-les al nou text. Mentre no es duguin a terme aquestes modificacions, seran d’aplicació els percentatges que s’indiquen en aquell.
En definitiva, se substitueix el mètode objectiu fins ara existent, que també consistia en l’aplicació d’uns percentatges segons els anys durant els que s’havia estat titular d’un immoble, per un sistema similar que intenta reflectir la realitat actual del mercat immobiliari, però permetent al contribuent optar per un mètode alternatiu que determini la base imposable per la diferència entre els valors d’adquisició i de transmissió de l’immoble.