Inconstitucionalitat de l’amnistia fiscal

El Tribunal Constitucional ha anul·lat la disposició per mitjà de la qual es va introduir la Declaració Tributària Especial, més coneguda com “amnistia fiscal”. Aquesta declaració permetia als titulars de béns o drets que no corresponguessin amb les rendes declarades als impostos pertinents, presentar una declaració per regularitzar la seva situació tributària.

Segons el Tribunal, l’aprovació d’aquesta Declaració Tributària Especial per mitjà de Real Decret-llei no és vàlida, en tant que afecta al repartiment de la càrrega tributària i al deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques que preveu l’article 31.1 de la Constitució.

En aquest sentit, considera que no és possible aprovar per la via del Real Decret-llei una regularització fiscal a un tipus reduït, que substitueix i extingeix responsabilitats tributàries pendents, i exclou l’exigència d’interessos de demora, recàrrecs i sancions,  referent a tributs de gran importància com són l’impost sobre la renda de les persones físiques i l’impost sobre societats.

Segons el Tribunal, aquests dos impostos constitueixen els pilars estructurals del sistema tributari, a través dels quals s’efectua la personalització del repartiment  de la càrrega fiscal segons els criteris de capacitat econòmica, igualtat i progressivitat, de tal manera que la condonació d’obligacions tributàries que va suposar l’”amnistia fiscal” afecta el principi de justícia tributària que consagra la Constitució.

No obstant, el Tribunal considera que la mesura podria estar justificada atenent a la necessitat d’augmentar els ingressos públics en temps de crisis econòmica, però no la seva aprovació per mitjà de Real Decret-llei, el que podria deixar la porta oberta a futures “amnisties fiscals”.

Finalment, el Tribunal afirma que no seran susceptibles de ser revisades les situacions jurídica-tributàries fermes produïdes com a conseqüència de la  Declaració Tributària Especial declarada inconstitucional, per exigència del principi constitucional de seguretat jurídica. És a dir, que la sentència no afectarà en res als contribuents que s’hi van acollir.