Sovint prestem molta atenció a l’impost sobre la renda, al de societats o a l’I.V.A; bé sigui perquè són els que més pareixen en els mitjans de comunicació, bé sigui perquè són els impostos que hem de liquidar periòdicament; però el cert és que n’hi ha d’altres que no per ser menys  “mediàtics”, són menys significatius.

Ens referim a l’Impost sobre el Patrimoni (I.P.)  i a l’Impost de Successions i Donacions ( I.S.D). El primer grava el patrimoni que té una persona física el 31 de desembre de cada exercici, i el termini de presentació finalitza el 30 de juny de l’any següent. Hi ha un mínim exempt  de tributació  (a Catalunya és de 500.000 euros), i també  altres exempcions com poden ser la d’habitatge habitual ( amb limitacions) i l’exempció del 95 % del valor de les participacions d’una societat, o bé, del negoci d´activitats empresarials i/o professional.

Centrant-nos en aquesta darrera, cal destacar que per poder-s’hi acollir s’han de complir un seguit de condicionants:

  • Que no tingui per activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari.
  • Que la participació del subjecte passiu sigui d’un 5 % computat de forma individual, o del 20 % conjuntament amb el cònjuge, ascendents, descendents o colaterals de segon grau.
  • Que el subjecte passiu faci funcions de direcció i percebi una remuneració que representi més del 50 % de la totalitat de rendiments empresarials, professionals i del treball dependent.

A més se’ns diu  que el valor de l’exempció s’aplicarà sobre el valor del patrimoni afecte a l’activitat empresarial. I és en aquest punt, on podem tenir certes sorpreses, donat que no tots els actius que tenim en la societat poden tenir  aquesta afectació. Malgrat que s’hagin adquirit mitjançant els beneficis provinents d’una activitat empresarial,  l’administració pot considerar-los no afectes, i per tant, subjectes a tributació. Una aplicació estricta de la normativa pot comportar que una part significativa del valor de la societat no estigui exempta i per tant, hagi de tributar. Cal revisar aquests condicionants (complexes i variants amb el decurs dels anys) per no portar-nos una sorpresa davant d’una hipotètica revisió.

Encara més significativa pot ser la incidència que pot tenir en el Impost sobre Successions i Donacions, bàsicament perquè aquest impost és molt més gravós que l’Impost sobre el Patrimoni, i també perquè aquí la valoració s’ha de fer amb el “valor real” i això significa segons la jurisprudència el “valor de mercat”. En canvi la valoració de les participacions socials a l’Impost sobre el Patrimoni, és el major del tres següents valors:

  • Valor d’adquisició.
  • Valor teòric segons darrer balanç de situació aprovat.
  • O el que resulti de capitalitzar al tipus del 20 % el benefici dels darrers tres exercicis tancats a la data de meritació del impost.

Analitzar el balanç de situació de cada exercici, així com el grau de compliment dels condicionants i el percentatge d’exempció en aquests impostos, pot ser clau per prendre noves decisions societàries. Emprendre un nou projecte empresarial pot ser la sortida a una no afectació de certs actius que ens podrien portar a haver de liquidar fins a un 32 % de tipus en l’impost sobre successions i donacions. Les mateixes consideracions que hem fet en relació a l’Impost sobre Successions, les podem fer si ens plantegem fer una donació de participacions d’una societat. Només podem aplicar l’exempció prevista a la part de la societat que es troba afecte a l’activitat empresarial.

Imprimir