És el cas dels lloguers de locals comercials, fins i tot quan es presten altres serveis que tenen un mer caràcter accessori, la qual cosa no impedeix la consideració de que l’objecte substancial del contracte és el mateix que el del contracte d’arrendament. En conseqüència, els llogaters han de practicar retencions sobre els ingressos satisfets.
No obstant això, si l’entitat que cedeix l’ús de les oficines ofereix de forma conjunta una pluralitat de serveis al client, a més de la mera cessió del local, estarem fora de l’àmbit de suposicions de fet sotmeses a retenció a què es refereix l’article 58.1. e) del Reglament de l’impost de societats. Aquest és el cas on els clients reben una pluralitat de serveis que difícilment es poden considerar accessoris (telecomunicacions, telefonia i servei postal, mobiliari d’oficina i equipament, servei de comptabilitat i facturació, etc.), la qual cosa implicaria que l’activitat desenvolupada per l’entitat que cedeix l’ús dels despatxos es troba fora de l’àmbit objectiu de l’obligació de practicar retenció