Els falsos autònoms

Últimament sentim i llegim moltes notícies sobre els falsos autònoms. Què s’entén per un fals autònom?

Per poder definir els falsos autònoms hauríem de començar per explicar que s’entén per un treballador autònom. Als efectes de la seva inclusió en el Règim Especial d’autònoms, aquest és el que realitza de forma HABITUAL, PERSONAL i DIRECTA una activitat econòmica a títol lucratiu sense subjecció a contracte de treball.

Les característiques que configuren l’activitat del professional autònom són, precisament, les contràries a les d’un treballador per compte d’altri. Aquest últim realitza un treball retribuït, independentment del seu resultat final, dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica.

En definitiva, el professional autònom desenvolupa la seva activitat amb total llibertat d’organització i decisió, i si bé percep un preu pels seus serveis, corre amb el risc del resultat final, és a dir, en cas de no realitzar el servei o de realitzar-lo incorrectament, l’altra part contractant no estaria obligada a satisfer el pagament.

I qui és realment un fals autònom?

Podríem definir el fals autònom  com aquella persona que treballa realment per compte d’una altra persona, física o jurídica, o sigui, dins de l’àmbit de la direcció i organització d’aquesta, si bé sota l’aparença formal d’un contracte diferent del de treball, com pot ser un contracte d’arrendament de serveis o de lloguer d’espai.

Quins són alguns dels trets en què cal fixar-nos? Trets que enspoden donar indicis de què hi pot haver una relació laboral encoberta:

• Si només treballa per una empresa i no té cap més feina.
• Si cobra una quantitat fixa cada mes. La factura sempre és igual.
• Si treballa a l’empresa tots els dies laborables de manera regular o amb jornades de dedicació elevades.
• Si té un horari establert i l’ha de complir.
• Si factura directament als clients finals (a qui presta el servei o fa la feina) o la factura va a nom de l’empresa.
• Si utilitza els mitjans materials de l’empresa per a la realització del seu treball (utilitzar els productes, materials, etc. de l’empresa). Per tant, no té factures de compra de materials/productes.
• Si coordina les vacances amb els treballadors de l’empresa o si la planificació ve imposada per l’empresa.

Per concloure, hem de dir que el compliment dels requisits del contracte d’arrendament de serveis no és una garantia absoluta, en cas d’inspecció o demanda laboral, per a evitar el reconeixement d’una relació laboral. No podem oblidar que les situacions conflictives són, precisament, ambigües.

Però també és cert que, a vegades, els resultats vénen donats per la major o menor existència d’indicis que ens porten a reconèixer la relació laboral, o, al contrari, a reconèixer l’existència d’un contracte de serveis professionals.

Com més rigoroses siguin les parts implicades en el compliment de les seves respectives obligacions i en les exigències dels seus drets, més possibilitats es donaran per a evitar possibles sancions administratives (per denúncia a la Inspecció de Treball) o condemnes judicials (reconeixement de drets com antiguitat, categoria, salari, etc.), perquè, en definitiva, gran part del problema és una qüestió de prova, que es demostrarà pel funcionament habitual en la relació empresa/professional, a partir d’un contracte d’arrendament de serveis estrictament detallat i ajustat a la legislació civil.