El Tribunal Suprem referma la seva doctrina sobre la validesa de l’IRPH
El passat 12 de novembre el Tribunal Suprem va donar a conèixer el text íntegre de la seva decisió sobre cinc recursos de cassació relatius a la clàusula de referència a l’IRPH en els préstecs hipotecaris a interès variable, després de la sentència dictada pel TJUE el 3 de març, en què declarava que aquestes clàusules quedaven subjectes al control de transparència i abusivitat.
a) Control de transparència.
El Tribunal Suprem reconeix que, en els casos jutjats, l’índex no era suficientment transparent, atès que no es va acreditar que l’entitat prestadora informés el client sobre l’evolució passada de l’IRPH amb anterioritat de la signatura del préstec; però la manca de transparència no implica la nul·litat de la clàusula si aquesta no és abusiva.
b) Control d’abusivitat: bona fe i equilibri de prestacions.
Perquè una clàusula sigui abusiva ha de contravenir les exigències de la bona fe i causar en perjudici del consumidor un desequilibri important entre els drets i obligacions de les parts. Seguint aquesta definició, el TS analitza la presència de bona fe i de desequilibri de prestacions en els casos jutjats.
- El tribunal dona per feta la bona fe de l’entitat, atès que es tracta d’un índex oficial aprovat per l’autoritat bancària, i que no es pot afirmar que el banc en conegués l’evolució futura ni que aquesta fos perjudicial pel consumidor i beneficiosa per l’entitat.
- I pel que fa al desequilibri, argumenta que aquest cal valorar-lo en el moment de la celebració del contracte, i que l’evolució més o menys favorable de l’índex no pot determinar un desequilibri causant de l’abusivitat.
Així, el TS entén que els préstecs hipotecaris quin tipus d’interès es refereixen a l’IRPH s’han comercialitzat amb bona fe per les entitats bancàries i no provoquen en detriment del consumidor cap desequilibri de prestacions que pugui causar-ne l’abusivitat.
Conclusió.
Les sentències que comentem no deixen de ser un capítol més en el viacrucis judicial de l’IRPH.
El TS està aplicant amb rigor el seu criteri i, després de donar a conèixer la seva doctrina, ha rebutjat multitud de recursos que pretenien la declaració de nul·litat de l’índex. No obstant, els discutibles arguments que ofereix pronostiquen que la qüestió dista d’estar tancada i, de fet, resten pendents de resolució noves qüestions prejudicials que entenen que la jurisprudència del Suprem s’aparta de la STJUE de 3 de març de 2020 i reclamen un nou pronunciament d’Europa.
A més, ni la jurisprudència nacional ni l’europea s’han pronunciat sobre l’índex que cal aplicar al préstec en cas que es declari abusiu l’IRPH, decisió que serà determinant a l’hora de conèixer les conseqüències econòmiques d’una possible demanda de nul·litat de la clàusula IRPH.
Tot fa pensar, doncs, que la justícia comunitària haurà de dictaminar de nou sobre aquest assumpte abans no puguem disposar d’una jurisprudència segura que ens permeti anticipar les possibilitats d’èxit d’una reclamació per l’IRPH del nostre préstec hipotecari.