La sentència del Tribunal Suprem de 23 de març passat estableix que una empresa que compti amb diversos centres de treball o que formi part d’un grup empresarial, si desitja acomiadar un treballador per causes econòmiques, ha d’exposar a la carta d’acomiadament la situació econòmica que afecta tot el conjunt de centres de treball o empreses del grup.

El Tribunal, que resol amb aquesta decisió un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, recorda que la seva posició constant és que el contingut de la carta d’acomiadament que invoca una causa econòmica prevista a l’article 52.c de l’Estatut dels treballadors ha de ser suficient per a complir la doble finalitat d’informar plenament el treballador de les circumstàncies econòmiques de l’empresari que puguin justificar l’extinció del seu contracte, i permetre-li articular una defensa adequada; el que sols és possible si la referida informació és autèntica i completa.

Aplicant aquesta doctrina als grups de societats, l’alt tribunal dictamina que “en els acomiadaments on s’al·leguin causes econòmiques, ha d’analitzar-se la situació en el seu conjunt. Això exigeix que, quan una empresa compti amb diversos centres de treball o un grup empresarial amb dues o més empreses i sigui considerat com a grup laboral (“empresa de grup” o “empresa-grup”), la carta d’acomiadament ha d’exposar, no només la situació que afecta un determinat centre o empresa, sinó la seva posició econòmica en el seu conjunt o del grup en la seva totalitat”. Sense aquest requisit, la carta d’acomiadament es considerarà insuficient per manca d’informació, i l’acomiadament serà improcedent.

Cal dir, però, que aquesta sentència és, per ara, l’única que es pronuncia en aquest sentit, de manera que, perquè el criteri jurisprudencial es consolidi i vinculi tots els jutges i tribunals, caldrà esperar a un segon pronunciament en la mateixa línia.

Imprimir