El govern, mitjançant un Reial decret llei ha derogat, amb efectes a 20 de febrer del 2020, l’article 52.d) de l’Estatut dels treballadors, que regulava l’extinció del contracte de treball per faltes d’assistència a la feina, fins i tot justificades, però intermitents.

Tot i que el Tribunal Constitucional va dictaminar que aquest acomiadament no vulnerava ni el dret a la integritat física, ni el dret al treball, ni el dret a la protecció de la salut, diverses sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea establien que no s’acomoda a la Directiva europea, i en limitava i condicionava l’aplicació als casos en què hi hagués un anàlisi d’adequació i proporcionalitat; previsió d’anàlisi que no existeix a la normativa d’aquest acomiadament.

L’última d’aquestes sentències, a més, establia que l’acomiadament a conseqüència d’una situació de baixes mèdiques reiterades, podia ser constitutiu de discriminació per raó de discapacitat, i que l’empresari està obligat a realitzar ajustos raonables en el lloc de treball abans de procedir a l’acomiadament.

L’actual govern ha cregut que aquesta regulació lesionava els drets de les persones que pateixen malalties de llarga durada o algun tipus de discapacitat, i que calia derogar-la.

Recentment, el TSJ de Catalunya, tot avançant-se a aquesta derogació, s’ha pronunciat en aquest mateix sentit en la seva sentència de 17 de gener de 2020.

Cal recordar que la normativa laboral ja contempla mecanismes per assegurar la sanció a les persones que tenen faltes d’assistència injustificades.

Font:

Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer.

Sentència TJUE de 18 de gener de 2018, assumpte Ruiz Conejero.

Sentència TJUE d’11 de setembre de 2019, assumpte Nobel Plastiques Ibérica.

Imprimir