Ens convé el règim de consolidació fiscal?

 

Sovint ens trobem estructures de grup empresarial formades per una societat dominant, que es soci majoritari de les societats filials. És en aquests casos quan aflora la possibilitat d’acollir-nos al règim de consolidació fiscal, que presenta les següents característiques:

  • Participació mínima de la societat dominant, al començament del període impositiu, d’un 75% sobre totes les societats dependents, o d’un 70% si aquestes són cotitzades en mercats regulats.
  • En cas d’alteració de la composició del grup, s’hauran de comunicar les incorporacions i/o exclusions produïdes en cada període impositiu. Un cop s’ha optat per aquest règim, s’hauran d’incloure totes les societats que compleixin els requisits de participació abans esmentats.
  • La possibilitat d’acollir-se al règim de consolidació fiscal és independent de l’acolliment al règim especial de grups d’entitats de l’IVA (opcional), així com de la formulació de comptes anuals consolidats (obligatòria), i quins requisits no coincideixen amb els previstos per la consolidació fiscal.

 

Els aspectes fiscals que cal tenir en compte per valorar la conveniència d’adoptar l’esmentat règim són:

  • Compensació de bases imposables negatives a nivell de grup: si algunes societats generen durant l’exercici bases negatives, aquestes es podran compensar a nivell de grup, si aquest n’ha generat de positives, avançant així l’aplicació del crèdit fiscal per les pèrdues.
  • Circumstància similar ocorre amb les deduccions que quedin pendents d’aplicar en alguna de les societats per insuficiència de quota, ja que podran ser aplicades si la quota global del grup ho permet.
  • No es computaran fiscalment els resultats derivats de les transmissions d’immobilitzat entre societats del grup: això pot ser un avantatge si aquestes operacions han generat rendes positives, però no així si n’han generat de negatives, doncs no es podrà aflorar el seu corresponent crèdit fiscal fins que el bé en qüestió no sigui venut a un tercer extern al grup fiscal.
  • No hi haurà obligació de documentar les operacions vinculades segons allò previst a la Llei de l’impost de societats
  • No hi ha obligació de practicar retencions sobre els rendiments intra-grup (com ara interessos o lloguers).
  • Es realitza un únic ingrés o sol·licitud de devolució de l’impost de societats, corresponent a tot el grup, si bé s’han de presentar declaracions informatives corresponents a les societats dependents. En quant al pagament fraccionat de l’impost de societats, només s’haurà de presentar una liquidació corresponent a tot el grup.
  • Totes les societats integrants del grup seran responsables solidaris del deute tributari del grup.
  • Les actuacions administratives de comprovació a qualsevol societat del grup comporta la interrupció de la prescripció del deute tributari de tot el grup.

 

Per tant, i a banda de casos en què els avantatges són molt evidents (casos de bases negatives elevades o deduccions pendents d’aplicar), caldrà un anàlisi curós d’aquests i altres aspectes a fi de determinar si és eficient assumir les complexitats que representa aquest règim en relació als beneficis obtinguts.