Qualsevol disposició feta en testament a favor del cònjuge esdevé ineficaç si, després d’atorgar-lo, el matrimoni se separa de dret o de fet, o es divorcia, o se’n declara la nul·litat, llevat que hi hagi reconciliació; i també si en el moment de la mort del testador hi ha pendent una demanda de separació, divorci o nul·litat matrimonial.
No obstant, l’eficàcia d’aquestes disposicions pot mantenir-se si del context del testament se’n desprèn la voluntat del testador d’ordenar-les fins i tot en els casos abans esmentats.
Els mateixos principis són aplicables a les parelles de fet.