La incertesa forma part de la vida empresarial, si bé no en un grau tan elevat com el que estem vivint actualment. No obstant, malgrat les múltiples incerteses a les que farem front en els propers mesos un cop que hagi passat la fase “dura” de la pandèmia, és necessari que les empreses marquin estratègies de curt i mig termini per a garantir la seva supervivència.

Perquè, incerteses a banda, és molt probable que els hàbits de consum, i fins i tot, la pròpia estructura econòmica, es vegi afectada durant un termini de temps que anirà més enllà del que durin els efectes estrictament sanitaris de la crisi.

En aquest sentit, és important que l’empresari tingui present nocions bàsiques respecte de les eines de què disposa en cas de que hagi de fer front a una reestructuració de la seva empresa a curt, mig i llarg termini. També és molt probable que la legislació s’acabi adaptant als fets consumats, i adapti determinats mecanismes o n’introdueixi de nous.

Un d’aquests mecanismes és el concurs de creditors. Un instrument legal que, amb el decurs dels anys, ha anat evolucionant des de la figura clàssica de la “suspensió de pagaments”, cap a un instrument que pugui contribuir a la viabilitat de l’empresa, i amb ella, l’ocupació i el valor que aporta a la societat. Una de les novetats més substancials introduïdes en aquest àmbit és la possibilitat de negociar extrajudicialment, però d’acord amb una sèrie de requisits legals, un acord de refinançament amb proveïdors, que inclogui eventuals quitances/esperes. Així mateix, en l’àmbit de les persones físiques, l’anomenada “llei de segona oportunitat” avança en aquesta mateixa línia.

Malgrat això, aquests mecanismes han de dur-se a terme en els moments i condicions adequats si volem que tinguin l’efecte esperat, a banda d’evitar responsabilitats per part dels administradors, que poden arribar, fins i tot, a l’àmbit penal. És a dir, la presentació del concurs de creditors és una obligació legal si concorren determinades circumstàncies.

Però també cal tenir present que aquesta obligació pot orientar-se, a la pràctica, envers objectius diversos, de manera que aquí també hi intervé l’estratègia empresarial, i l’empresari, preferentment acompanyat del seu assessor, haurà de respondre’s algunes qüestions importants, com ara:

  • Quin objectiu perseguim amb la presentació/no presentació del concurs?
  • Cal incrementar el risc financer del negoci (fins i tot aportant capital o garanties personals dels socis/administradors), o ens hem de “plantar” i sol·licitar el concurs o un acord de refinançament?
  • El negoci és viable a llarg termini amb la condició que es refinanci el deute o s’homologui un conveni judicial amb els creditors?
  • Aplicada la pregunta anterior al context actual, de quina manera es resoldrà la crisi per la meva empresa (tenint en compte el sector en què opera, la seva dimensió i les seves problemàtiques particulars)?
    • En forma de “V” (davallada brusca, però recuperació també brusca i ràpida).
    • En forma de “U” (davallada brusca, període d’estancament, i sortida a mig termini en direcció a la situació inicial).
    • En forma de “L” (impossibilitat estructural, per factors exògens o endògens, de recuperar els nivells anteriors a la crisi).
  • Al marge que, objectivament, el negoci pugui ésser viable, els meus creditors creuen en ell?
  • En cas negatiu, com podrem traslladar-los el nostre convenciment sobre la viabilitat del negoci?

De la resposta a les anteriors qüestions se’n desprèn també l‘estratègia a seguir en relació a la política laboral. Moltes empreses han recorregut als anomenats “ERTO” (expedient de regulació temporal d’ocupació) per causa, directa o indirecta, de la declaració de l’estat d’alarma. No obstant, un cop aquesta situació es normalitzi des del punt de vista legal, quedarà un llarg camí per la normalització econòmica, i possiblement siguin necessàries noves mesures de reestructuració de plantilles (un nou ERTO, per causes econòmiques o productives, o fins i tot, un ERO – amb caràcter permanent- per fer front a la nova configuració del mercat).

Totes aquestes preguntes hauran de ser metòdicament analitzades i contestades, fent servir, en molts casos, tècniques d’anàlisi racional, sense poder evitar deixar un percentatge d’incertesa variable. Però les decisions cal prendre-les en les circumstàncies que en cada moment toca viure, i aquesta serà, sens dubte, una època clau per a la viabilitat de moltes empreses, en què caldrà estar a les millors mans professionals per afrontar una situació completament nova i que ens deixarà nous reptes que no podrem evitar assumir.

Imprimir