1. El treballador té l’obligació d’informar l’empresa si és diagnosticat o sotmès a quarantena preventiva?

Sí. Els treballadors que, després d’haver tingut contacte amb un cas de coronavirus, poguessin estar afectats per aquesta malaltia i que, per aplicació dels protocols establerts per les autoritats sanitàries competents, es veuen sotmesos al corresponent aïllament preventiu per a evitar els riscos de contagi derivats d’aquesta situació, fins que es disposi del corresponent diagnòstic, tenen el deure d’informar el seu ocupador i el servei de prevenció, a fi de protegir el dret a la salut de la resta de treballadors de l’empresa i de la població en general.

2. L’empresa pot demanar un informe mèdic al treballador per saber si té coronavirus?

No. L’empresa té dret a saber si una persona treballadora està contagiada o té sospita d’haver tingut contacte amb el COVID-19 per a poder prendre decisions i seguir les instruccions de les autoritats públiques de cara a evitar la propagació del virus i protegir la resta de persones treballadores. No obstant això, no pot tenir accés als informes mèdics individuals complets.

3. Puc, com a empresari, preguntar a un treballador si està infectat per coronavirus?

Sí. L’empresa podrà conèixer si la persona treballadora està infectada o no, per a dissenyar a través del seu servei de prevenció els plans de contingència que siguin necessaris, o que hagin estat previstos per les autoritats sanitàries.

Aquesta informació pot ser obtinguda mitjançant preguntes directes al personal. No obstant això, les preguntes haurien de limitar-se exclusivament a indagar sobre l’existència de símptomes, o si la persona treballadora ha estat diagnosticada com a contagiada, o subjecta a quarantena.

Resultaria contrari al principi de minimització de dades la circulació de qüestionaris de salut extensos i detallats, o que incloguin preguntes no relacionades amb la malaltia.

En el context de contenció del coronavirus, s’entén, com a informació mínima necessària per a avaluar el risc que un individu estigui contagiat, la següent:

  • Presència de símptomes de coronavirus.
  • Confirmació de si la persona va viatjar recentment a «zones calentes», que actualment inclou la Xina i altres països com Itàlia, Corea del Sud, el Japó i l’Iran. La informació pot cobrir tant viatges professionals com no professionals.
  • Contacte pròxim amb persones que han estat recentment en «zones calentes» i / o mostrant símptomes de coronavirus.

No es consideren dades necessàries:

  • La nacionalitat de la persona.
  • La identitat de les persones a què aquesta persona ha estat exposada.
  • Països visitats que no són considerats “zones calentes» o països visitats abans del període d’incubació.

Sobre la base dels resultats d’aquesta avaluació, s’hauria de notificar els treballadors que presenten un alt risc de contaminació les mesures que hauran de prendre per a limitar les seves interaccions amb el lloc de treball.

4. Es permet a les empreses subcontractar la recollida i anàlisi de dades personals relacionades amb el coronavirus?

Sí, sempre que aquesta externalització no redueixi el nivell de protecció de dades. En particular, l’empresa ha de comprometre’s amb proveïdors de serveis que tinguin la capacitat de complir amb les obligacions del Reglament europeu de protecció de dades, com ho demostren els informes d’auditoria i les certificacions, i formalitzar la relació amb un acord de protecció de dades apropiat.

5. Puc transmetre aquesta informació al personal de l’empresa?

Sí, es permet traslladar aquesta informació, tot i que hauria de proporcionar-se sense identificar la persona afectada, tan sols divulgant l’existència d’un contagi, a fi de mantenir la seva privacitat, sempre que, d’aquesta manera, sigui possible aconseguir la finalitat de protecció de salut del personal. Si, per contra, aquest objectiu no es pot aconseguir sense identificar l’afectat, o la seva divulgació es requerida a l’empresa per part de les autoritats competents, en particular les sanitàries, podria transmetre’s la informació identificativa.

6. L’empresa pot compartir dades personals dels treballadors relacionades amb el coronavirus amb tercers, per exemple en cas de subcontractació?

Sí, si és absolutament necessari per a implementar suficients mesures de salut i seguretat i mantenir el lloc de treball lliure de riscos sanitaris (per exemple en la participació d’un contractista o una empresa del grup) o si és obligatori (per exemple compartir informació amb agències governamentals).

En qualsevol cas, aquest intercanvi de dades ha de complir amb tots els requisits de la normativa de protecció de dades (implementació de mesures de seguretat, informació a les persones afectades, minimització de dades, etc.).

7. Es pot crear un registre d’empleats infectats?

No. L’empresa no pot elaborar una “llista negra” amb els treballadors que hagin patit la malaltia o que hagin superat una quarantena, perquè s’entendria que es vulnera el principi de no discriminació laboral.

Tampoc pot fer públic cap llistat sobre aquest tema, d’acord amb el que es preveu en el Reglament general de protecció de dades.

Òbviament, l’empresa sí que pot realitzar un seguiment de l’evolució del nombre de casos a l’efecte de planificació del treball.

8. Es pot prendre/escanejar la temperatura en l’accés a centres de treball?

Sí. Tot i que recomanablement hauria de ser realitzat per personal sanitari del servei de prevenció, i únicament com a mesura relacionada amb la vigilància de la salut dels treballadors conforme a la Llei de prevenció de riscos laborals.

El tractament de les dades obtingudes a partir de les preses de temperatura ha de respectar la normativa de protecció de dades. Ha de limitar-se únicament al fi de contenir la propagació del coronavirus, i les dades no podran mantenir-se durant més temps de l’estrictament necessari per a aquesta finalitat.

9. Es poden fer preguntes relacionades amb el coronavirus a treballadors externs i visitants?

Sí. L’empresari té l’obligació legal de protegir la salut de les persones treballadores i mantenir el lloc de treball lliure de riscos sanitaris, per la qual cosa estaria justificada la sol·licitud d’informació directa als empleats i visitants externs sobre símptomes o factors de risc sense necessitat de demanar el seu consentiment explícit .

La informació a sol·licitar hauria de respondre al principi de proporcionalitat i limitar-se exclusivament a preguntar per visites a països d’alta prevalença del virus o si es té algun dels símptomes de la malaltia, sempre dins del marc temporal d’incubació de la malaltia del covid-19 (les dues últimes setmanes).

Resultaria contrari al principi de minimització de dades que estableix la normativa de protecció de dades, la utilització de qüestionaris de salut extensos i detallats, o que incloguin preguntes no relacionades amb la malaltia.

Imprimir