La història de la controvèrsia

Tradicionalment, ningú havia qüestionat la tributació de la prestació per maternitat, que és la quantia que les mares (i, en menor mesura, els pares) perceben mentre dura la seva suspensió del contracte de treball per causa de maternitat. La seva incorporació com a rendiment del treball (com així constava als esborranys anuals de la declaració de renda) era d’ús comú. En canvi, des de fa algun temps, certs Tribunals Superiors de Justícia autonòmics van resoldre recursos en el sentit de que la prestació per maternitat estava exempta a l’IRPF, emparant-se en la interpretació de l’article 7 de la Llei de l’IRPF que detalla totes les prestacions exemptes, i entre les quals inclou les prestacions per naixement percebudes de la Seguretat Social.

No obstant això, i malgrat l’aparent solidesa argumentativa dels Tribunals Contenciosos, el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (òrgan jurisdiccionalment inferior a la jurisdicció contenciosa en matèria tributària, i que pertany a l’Agència Tributària), havia dictat resolució determinant la subjecció de l’esmentada prestació a l’IRPF, en considerar que l’incís de l’article 7h) de la Llei, que estableix que “Igualment estaran exemptes les demés prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat”, només es refereix a les prestacions percebudes per organismes diferents de la Seguretat Social (com ara organismes autonòmics o locals), i que, per tant, amb l’expressió “les demés”, havia estat voluntat del legislador excloure expressament la prestació de maternitat de la Seguretat Social.

Doncs el Tribunal Suprem acaba de publicar una sentència on fixa com a criteri l’exempció definitiva de les esmentades prestacions per maternitat, sobre la base del caràcter protegit de la maternitat, i de la perfecta incardinació de la prestació de la Seguretat Social per naixement dintre del recull de rendes exemptes, i que la dicció de l’article 7h) esmentat, “les demés”, s’ha d’interpretar en sentit extensiu, és a dir, que s’afegeixen a la prestació de la Seguretat Social.

Què es pot fer

En primer lloc, aquesta sentència, dictada per el màxim tribunal de l’ordre jurisdiccional estatal, obre la porta a la reclamació de les quantitats ingressades de més, o que varen donar lloc a devolucions inferiors, a les declaracions de renda dels contribuents que varen percebre aquestes prestacions. No obstant, cal tenir en compte que això afectarà només als exercicis no prescrits, el darrer dels quals és l’any 2014. Per tant, només les prestacions percebudes a partir de l’1 de gener de 2014, podran esser objecte de reclamació, quin procediment aviat serà indicat per l’Agència Tributària. Per tant, per ara és recomanable esperar a conèixer els detalls abans de començar a sol·licitar les devolucions, tenint en compte que la primera declaració en prescriure, la de 2014, ho farà el 30 de juny de 2019.

Imprimir