Recentment, el Tribunal Suprem ha evacuat una sentència resolutòria de recurs de cassació on es discuteix si les empreses que no superen el milió d’euros de facturació, però que formen part d’un grup empresarial que, en el seu conjunt, sí el supera, han de tributar per l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE).

La Diputació de Barcelona va presentar l’esmentat recurs de cassació contra la sentència del Jutjat de Primera Instància de Barcelona, que acceptava l’exempció a l’IAE d’un conjunt de societats, per considerar que, com que no consolidaven comptablement, no formaven part d’un grup a efectes de l’article 42 del CC.

El Tribunal Suprem dona la raó al Jutjat barcelonès, tot considerant que la dicció literal de l’article 42 del Codi de Comerç a què la normativa de l’IAE fa referència, té com a objecte regulatori el concepte de grup mercantil, definit com aquells grups que tenen la obligació de formular comptes anuals consolidats, que en general son aquells que superin, durant dos exercicis consecutius, dos dels següents límits:

  • 11.400.000 € de xifra d’actiu.
  • 22.800.000 € de xifra de negocis
  • 250 empleats de mitja

Per tant, el criteri del màxim Tribunal és que no computaran a efectes del milió d’euros de xifra de negoci per gaudir de l’exempció d’IAE, aquelles societats que no tinguin obligació de consolidar comptablement. Aquesta sentència obre la porta a importants estalvis per part de grups empresarials que tenen sota el seu àmbit de control societats petites que, per facturació individual, no hauran de tributar per l’IAE, mentre que, fins ara, havien de fer-ho, sempre i quan el grup superés el llindar d’un milió d’euros esmentat abans.

També caldrà estudiar si és factible la possibilitat de reclamar davant l’Administració les quotes pagades amb anterioritat contra el criteri establert per l’esmentada sentència.

Imprimir